LA PELPAP DEMANA UNA MORATÒRIA SOBRE LA DECISIÓ DE L’AMPLIACIÓ NORD DEL PORT DE VALÈNCIA

La Plataforma el Litoral per al Poble (PELPAP) iniciarà un procés de reivindicació i discussió ciutadana en el qual s’enfrontaran a importants i poderoses institucions públiques: Ajuntament, Generalitat, Ports de l’Estat, Autoritat Portuària.

La PELPAP necessita el suport de tota la ciutadania i València Saludable vol ajudar-los en tot el possible perquè la consecució dels seus objectius farà de València una ciutat més habitable i, per tant, més saludable.

Per fer vore que som molts els que estem disposats a donar batalla per un assumpte capital per al desenvolupament sostenible de la ciutat, hem acordat signar el document en el qual es demana una moratòria i una primera reunió amb l’alcalde.

Us ho adjuntem

11.05.2019 Manifestació VALÈNCIA NO ESTA EN VENDA

El sábado 11 de mayo, a las 18:00 horas, en el Parterre se concentraron organizaciones sociales y vecinales del àrea metropolitana de Valencia.
El punto en comùn es oponerse a las dinámicas especulativas del urbanismo neoliveral valenciano.
La manifestación se dio por terminada en la Plaza Manises.
Al parecer, no dejaron en pie a ningún candidato a la alcaldía. Maria Oliver estuvo presente. A los otros no los vimos.

Manifest de València no està en venda

València no està en venda

Protegim el territori, defensem l’habitatge

La capital del Túria i l’horta valenciana que l’envolta ha vingut durant les darreres dècades patint l’embat de les polítiques neoliberals i depredadores que es caracteritzen per fer del territori i l’habitatge uns elements de mercaderia i no pas uns bens comuns a gestionar per a la seua conservació i posada en valor. Actualment i, ja a les acaballes d’una legislatura que s’anunciava com “la del canvi”, observem que, malgrat algunes mesures proteccionistes, aquests nous governs han seguit sotmesos als grans poders econòmics que destrueixen el nostre territori i especulen amb l’habitatge. Així, els col·lectius sotasignants encetem una campanya de mobilització i agitació per a protegir el territori i defensar l’habitatge. Ens reafirmem en la lluita social com a la millor eina per a fer front a les problemàtiques i amenaces que seguidament detallem.

En quan a la destrucció del territori, l’ampliació de la V-21, l’accés nord al port de València i l’AVE Barcelona-València amenacen en destruir 80.000m² d’horta protegida i alqueries centenàries. La construcció d’una rotonda entre el barri de les Tendetes i el camí de Roca amb la CV-311 destruirà més de 3.000m²  d’horta protegida. La connexió del barranc dels Frares i afluents amb el Palmaret Alt, als termes municipals de Burjassot, Rocafort, Godella i València; es basa en un ineficient assarb a cel obert que destruirà més horta. L’obsolet PGOU de Godella pretén la construcció de més de 2.000 noves vivendes que arrasarà diverses zones verdes de bosc mediterrani i agrícola. La construcció del mega-centre comercial “Puerto Mediterráneo” amenaça en destruir 4.700.000m² del paratge natural de Les Moles en Paterna, sent aquest un espai estratègic en quan a corredor ecològic entre l’horta i les zones verdes de l’interior. Els PAIs projectats i en execució a València evidencien, una vegada més, que la planificació urbanística continua sense respectar l’Horta i obeint a interessos especulatius. Per una banda, el PAI de Benimaclet pretén la construcció de 1.350 noves vivendes i la destrucció 269.000m² de zones verdes, sent aquest un dels últims bastions d’horts que queden entre la ciutat i l’horta d’Alboraia. Per altra banda, tenim els dos últims PAI’s de Malilla, que en total ja han transformat 626.591m² i suposaran la construcció de 3.600 vivendes. Aquestes accions han provocat la desaparició dels últims vestigis d’horta al sud de la ciutat, exceptuant La Punta. L’aprovació del Pla Especial de la ZAL del Port, en favor del creixement del Port, amb la construcció d’una zona logística (polígon industrial) de 70 ha, suposarà la destrucció definitiva del que fou una part important de l’Horta de la Punta després de molts anys de digna lluita, en l’únic espai amb possibilitat real de connexió entre el parc del Riu Túria i el Parc Natural de l’Albufera. El final del Jardí del Túria està incomplet, contaminat i sense solució hidràulica; sense arribar a les Moreres, al Grau i a Natzaret; deixant aquest últim barri aïllat i sotmès al Port. En total, si posem tots els projectes damunt la taula, estem parlant de la destrucció de milions de m² d’horta valenciana i altres zones verdes o solars (com el cas actual del sòl de la ZAL) que podrien transformar-se en horta.

En quan a la situació de l’habitatge, estem vivint un procés generalitzat de gentrificació i turistificació que afecta a distints barris de València, fent de l’habitatge una mercaderia que resulta en l’expulsió de centenars de persones de les seues cases. Al Cabanyal, el nou Pla Especial del Cabanyal i multitud d’immobiliàries, bancs i fons d’inversió estan produint l’augment del preu de l’habitatge i la conseqüent expulsió del veïnat més precari. D’igual manera, el turisme depredador està encarint el preu de l’habitatge i acabant amb el teixit social del barri de Ciutat Vella i Russafa, on l’expulsió veïnal és també constant. És aquesta mercantilització de l’habitatge la que està produint un augment generalitzat dels preus a tota la ciutat, convertint l’accés a l’habitatge en un drama social des d’Orriols a Patraix, passant per Arrancapins, Benimaclet, Saïdia. Però no sols és la dinàmica del mercat, les administracions públiques són també responsables amb l’expulsió de famílies necessitades que ocupen habitatges públics, com és el cas del barri de la Coma o el bloc dels Portuaris del Cabanyal.

Com vegem, aquests nous governs, a l’igual que els anteriors, segueixen sotmesos al gran poder fàctic dels bancs, les grans constructores o el Port de València. Encara no han comprés que el canvi climàtic el tenim al damunt, que la destrucció del territori i el creixement sense límits contradiuen tota lògica de sostenibilitat. Alhora, donen l’esquena a centenars de famílies en risc d’exclusió social, mentre no posen cap impediment a l’especulació de l’habitatge que expulsa al veïnat.

Tot plegat, exigim la paralització dels projectes destructors del territori valencià, tant de l’horta com de la resta d’espais verds que ens queden; així com també exigim l’aturada de les expulsions del veïnat, tant desnonaments i desallotjaments com la reversió dels processos de gentrificació i turistificació; alhora que s’implementen mesures que protegeixquen a les famílies en perill d’expulsió. Exigim una reflexió entorn al model de ciutat que volem per al futur, així com alternatives reals de desurbanització, de desclassificació de sòl o de regulació dels preus del lloguer. Perquè tant el territori com l’habitatge no han de ser una mercaderia en benefici d’uns pocs i perjudici de la majoria, sinó que són i han de ser on habitem, on treballem, on juguem i on ens alimentem. Perquè hem de ser conscients que ens cal decréixer i desurbanitzar, ja que com a societat no es pot entendre que mentre hi han milers de cases buides i milers de persones sense cases, encara vulguen construir més vivendes sobre el poc sòl verd que ens queda. Que l’única manera de comprendre la política irracional de construcció de noves infraestructures i malbaratament d’altres és la lògica del benefici empresarial de qui les construeix. Que per atendre a les necessitats de la gent ens cal oposar una economia local i integrada a les lògiques capitalistes dels grans centres comercials. Que la destrucció del territori i l’especulació en l’habitatge s’ha fet d’esquenes a la gent i per a benefici dels més rics, i és per això que ens neguem a al·legar de manera parcial els seus plans; el que volem és decidir per complet el nostre futur, en benefici de la majoria social cada cop més precaritzada.

Així, entenem que sols la mobilització conjunta i la lluita al carrer és el que ens garantitzarà un territori verd i sostenible i un habitatge digne per a tothom.

València no està en venda!

Protegim el territori i defensem l’habitatge.

València, hivern 2019.

La mitad de pisos turísticos de Airbnb en València vulneran la ley de Turismo de pisos turísticos de Airbnb en València vulneran la ley de Turismo

Publicado en LEVANTE digital el 09.04.2019

La mitad de las viviendas turísticas de la ciudad de València que se comercializan a través de la plataforma Airbnb vulneran la ley autonómica de Turismo, que entre otras cosas obliga a que cada oferta tenga visible el número de registro que atestigua que están controladas por la Generalitat.

Así se desprende del estudio «El efecto Airbnb en València», elaborado por la Cátedra de Economía Colaborativa y trasformación digital de la Universitat de València, dirigida por los Profesores Andrés Boix y Adrián Todolí, y que hace unas semana celebró un taller sobre el efecto de esta plataforma en la capital.

Según sus conclusiones, de las 4.561 viviendas completas que se comercializan a través del gigante tecnológico, líder del sector, tan solo el 46,1% tienen número de registro indicado, mientras que el 53,6% no lo señalan en el anuncio.

Solo en los distritos de Ciutat Vella, L´Eixample, Extramurs, Pla del Real y Benicalap se cuenta con mayor porcentaje de viviendas con número de registro.

Precisamente, el estudio coincide con la reciente decisión del juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 4 de València, que ha desestimado el recurso de Airbnb contra la resolución de Turisme que le impuso una infracción de 30.000 euros por no incluir el número de registro de las viviendas.

Es ya la cuarta victoria que obtiene en los tribunales la administración autonómica frente a las web que comercializan pisos turísticos. Sin duda, es la más importante, dada la relevancia de Airbnb dentro de este modelo de negocio al que ha dado nombre.

«Es la cuarta vez que ganamos un recurso interpuesto por una plataforma, lo que supone un gran logro en nuestra lucha contra el intrusismo profesional y la competencia desleal en el sector turístico», celebraba ayer el secretario autonómico Francesc Colomer.

La empresa demandante solicitaba la nulidad de la resolución sancionadora por publicitar y comercializar por Internet alojamientos turísticos sin hacer constar el correspondiente número de registro. Turisme ha recordado que ya existe jurisprudencia al respecto puesto que esta es la cuarta vez que la Generalitat gana un recurso de estas características en los tribunales: Homeaway, Rentalia y Windu también han visto cómo los tribunales confirmaban la sanción.

Por otro lado, las conclusiones del informe hecho público ayer aborda también el análisis cuantitativo por distritos y barrios. Resulta especialmente descriptivo el análisis de la densidad de viviendas de uso turístico por cada cien residencias. En este sentido, los barrios de El Mercat (14,22), La Seu (9,98), San Francesc (8,5) y El Carme (6,51) son los barrios con una mayor ratio, mientras que Sant Isidre (0,05), Ciutat Fallera (0,11), Castellar-L´Oliveral (0,13) y Sant Marcel.li (0,13) son los que arrojan los valores más bajos. «Puede afirmarse que estos datos coinciden en mayor o menor medida con los valores absolutos estudiados previamente. Los barrios con mayor número de anuncios, Cabanyal-Canyamelar y Ruzafa, ocupan la 9ª y 7ª posición en la ratio por cada 100 viviendas, con 4,38 y 3,8», concluye el estudio.

Fotos Jornada visualización La Manzana Perdida

En la jornada del sábado 6 de abril hicimos patente que el barrio de Ruzafa necesita, como todos los barrios, espacios abiertos de cohesión entre todos los ciudadanos y que dispone de un lugar inmejorable para ello. Solo falta voluntad política y un poco más de entusiasmo por parte de los vecinos.

 

https://photos.app.goo.gl/dPPW46JRgbpzWj8j8